La vida continua

Encara que molts culés ja no tinguin raons per viure, la vida continua.

La Ciutat Comtal ha tornat a la normalitat després de les celebracions blaugranes. L'equip de Guardiola ja no acapara totes les conversacions. Canaletes, que ha aguantat estoicament les sacsejades de l'afició, torna a ser la font visitada pels turistes que passegen per les Rambles. 

Estan lluny els aldarulls causats per l'afició culé -o potser hauria de dir per unes minories violentes- i l'eufòria col·lectiva que va inundar durant setmanes Barcelona, Catalunya i el món sencer. Doncs cal dir que l'espectador que volia informar-se del que passava arreu del món sense tenir que aguantar hores de propaganda futbolística, també trobava els colors blaugranes als mitjans internacionals.

Tinc que reconèixer que jo mateixa sóc culé. Que he mirat tots els partits amb interès i que l'eufòria em va envair amb el joc magistral d'aquest equip. Guanyar el triplet és un fet històric: Copa , Lliga i Champions. Però, al contrari que els mitjans de comunicació, crec que sé reconèixer on està la frontera entre la informació i l'entreteniment. És per aquesta raó que m'agradaria analitzar el tractament que varen donar tots els mitjans abans i després de la nit on els emperadors es van coronar a Roma. Crec que la sobre informació a la que vam estar exposats durant dies va ser exagerada.

Tots els mitjans van trencar la barrera de la secció d'esports i van envair les altres seccions. Les entradetes de tots els telenotícies, fins i tot els més contraris al Barça per raons ideològiques, com ara Telecinco, Antena3 i diverses televisions estatals, van inundar -fins a 20 minuts!- la temàtica blaugrana. Això sí, després et resumien en poc temps el que havia passat al món per, tot seguit, passar a la secció esports i parlar durant 20 minuts més del Barça. Els diaris no es van lliurar de l'efecte culé, no. Encara que alguns diaris com El Periódico van intentar crear, apart de la secció d'esports, un suplement per parlar del triplet històric, la notícia estava a totes les seccions.

Tot i ser una culé declarada, em vaig sentir enganyada pels mitjans de comunicació. Tots, sense excepció, varen traspassar la frontera que separa la informació del entreteniment, al igual que van trencar les seccions establertes per a cada informació. Tots van excedir-se en temps parlant d'un fet del que ja no hi havia res a dir. “L'autocar del Barça ha avançat un metre”- oh, miracle!- i tornaven a ensenyar les mateixes imatges dels jugadors.

Crec que els mitjans haurien de respectar el seu objectiu d'informar i les seccions establertes per a cada tipus de informació, doncs en molts telenotícies ja dediquen fins a 20 minuts diaris per parlar de futbol. Ja existeixen nombrosos diaris com Marca, As o El Mundo deportivo, que cobreixen diàriament els fets esportius. Així doncs, si ja hi han diaris especialitzats en aquesta temàtica, per quin motiu els diaris informatius-interpretatius no respecten la seva funció informativa, respectant així al seu públic?